Del crim organitzat a l’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans

Aquesta setmana el diari ARA publicava aquesta notícia on recollia algunes qüestions abordades en la Jornada Internacional sobre tràfic d’éssers humans: l’impacte psicològic en les supervivents.

En la jornada, que va comptar amb la presència d’experts en tràfic d’éssers humans i d’altres, experts en temàtiques que poden servir com a possibles referències per aprofundir i generar un nou marc teòric sobre l’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans en les víctimes, Mossos d’Esquadra va compartir la realitat del crim organitzat que se n’amaga al darrera.

I em vull parar en aquest punt. Darrera del tràfic d’éssers humans sempre ens trobarem amb aquestes estructures criminals? Penso que no… i aquest plantejament és realment preocupant.

De la mateixa manera que aquest fenomen no pot vincular-se exclusivament a Estrangeria (com ho fa actualment l’Estat espanyol); tampoc ho podem fer amb el Crim Organitzat. Alimentar aquests imaginaris contribueix en la invisibilització d’altres manifestacions més a petita escala d’aquest mateix delicte, de les manifestacions que adopta les noves formes contemporànies d’esclavitud.

Davant d’aquestes exposicions de caràcter policial sempre em demano què capta l’atenció del públic. El fet que la ficció que mostren les pel.lícules és més real i proper del que ens pensem? Desperta por i inseguretat? Contribueix a centrar l’atenció en les víctimes? En el procés de cosificació que es produeix esdevenint una mercaderia que genera beneficis a algú altre? Ens frapa l’esclavitud? No ho sé…crec que depèn de la capacitat d’empatia del públic. Uns centraran la seva atenció i preocupació en els traficants; i altres, en les supervivents. I des d’on s’empatitza amb elles?

Per aquest motiu em pregunto des d’on volem interpretar, explicar i construir un model que ens permeti “mesurar” l’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans en les supervivents. Amb quin objectiu? Per garantir l’éxit d’altres actors aconseguint igualment condemnar els delinqüents? O bé al servei d’elles mateixes, de la seva recuperació en el sentit més ampli de la paraula i independentment de la seva implicació en un procés penal?

Confio que els resultats serveixin per donar llum sobre el model d’atenció psicològic-psiquiàtric que necessiten les supervivents; i així exigir a les administracions que els serveis públics puguin respondre de forma adequada a les necessitats d’aquest col.lectiu. A banda de que també pugui resultar útil per “fer justícia”… ja sigui pels qui entenen que s’ha fet justícia quan obtenen una condemna; ja sigui pels qui entenem que s’ha fet justícia quan hem restituit els drets de les víctimes (com ara el dret al seu benestar físic i psíquic) i tenim clar que el bé jurídic a protegir és la dignitat humana.

Anuncis

Quant a wwwlarosacat

https://www.linkedin.com/in/wwwlarosacat/
Aquesta entrada ha esta publicada en Trata. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s