En primer lloc, vull felicitar al sr Joaquim Segalés per ser el guanyador del Premi Osonenc de l’any 2024. Ben merescut!
La gala organitzada per el9nou.cat Osona ha estat molt emotiva, plena de significat, reconeixement i reivindicacions.
Vull compartir-vos el moment del meu discurs. Estic orgullosa d’haver aprofitat aquesta oportunitat per denunciar les situacions de les víctimes i supervivents del tràfic de persones; així com denunciar que a Osona també hi ha casos.
En els darrers anys hem vist com han proliferat el nombre d’establiments on es dediquen a «fer les ungles». Sovint, observem que en aquests establiments hi treballen persones d’origen asiàtic. Tenen un aspecte jove, parlen molt poc, gairebé la interacció humana és mínima perquè obren un catàleg i la clientela assenyala el que vol. Ja se sap… no s’integren i per això no parlenel nostre idioma.
Comença el servei i de vegades, mentre ens arreglen les ungles, veiem que porten posats uns auriculars i ens fa intuir que potser estan escoltant música; o bé escoltem com conversen en el seu idioma amb algú que està a l’altra banda de la pantalla. Ja se sap… són gent molt tancada.
L’horari de la porta ens indica que podem comptar amb una disponibilitat total… estan al nostre absolut servei! de fet, no cal ni demanar cita prèvia perquè està del tot garantit que no haurem d’esperar gaire. Ja se sap… a aquesta gent els agrada treballar; i a més, ja poden donar les gràcies que els dono feina.
De fet si canviéssim a aquestes persones per robots, potser ni notaríem la diferència! Bé, potser sí… potser desapareixerien els estereotips i els prejudicis que alimenten el nostre racisme i classisme quotidià! la nostra aportació individual a la cultura capitalista neoliberal del «Yo, mi, me, conmigo» i Qui paga, mana!
Un racisme i un classisme que com a consumidors de serveis també impregna el valor afegit que busquem en un servei. I és que aquest «plus» que busquem (per no dir que exigim) en veritat amaga el desig de no haver-me d’interessar per allò que li pot passar a la persona que m’atèn; que el servei ens eviti implicar-nos, comprometre’ns, m’interpel·li? Quant menys parli millor, més temps tinc per mirar el mòbil amb l’altra mà.
Hem passat dels costums de la bona educació que mostraven un mínim interès per l’altre, a la indiferència; de la indiferència a la exigència; i de l’exigència a l’explotació, la servitud, l’esclavitud! Hem acabat mercantilitzant les persones i no els serveis o els productes! I la cosificació és una de les màximes expressions que atempten contra la dignitat humana!
Les víctimes del tràfic de persones per a treballs forçats (en aquest cas en el sector de la manicura) està a peu de carrer, no està amagat… només cal voler veure-ho!
Aquesta és una invitació a fer-nos nostra el proverbi de Publio de Terencio el Africano “Sóc humà, i res d’allò humà em resulta aliè».
El passat 3 de març, el sr Agustí Danés-Director Editorial d’EL 9 NOU em comunicava que havia estat escollida candidata del premi «Osonenc de l’any», un guardó instituït per EL 9 NOU i, que es concedeix per votació popular entre les persones lectors i subscriptores del propi diari.
Les persones candidates han estat escollides i avui ja s’han fet públiques destacant el mèrit pel qual el jurat ens ha proposat.
Aquest vespre he participat en el programa Catalunya Nit dirigit per Manel Alias.
Una invitació a poder estar present durant tot el programa en rigurós directe!
Una oportunitat per connectar l’actualitat amb la realitat i existència de l’esclavitud moderna i, en concret, el tràfic de persones.
I alhora, per donar a conèixer la Campanya CorBlau, així com la seva vinculació amb el Fons Fiduciari de Nacions Unides que contribueix en l’erradicació d’aquesta greu violació de drets humans.
Una eina essencial per a la recuperació i reparació integral de víctimes i supervivents d’ambdós delictes. Un deute històric que teníem amb totes elles: Facilitar-les una «clau» per accedir als drets que tenen reconeguts.
Tanco l’any 2024 amb un nou reconeixement i regal per la meva feina i compromís amb les víctimes i supervivents del tràfic i l’explotació d’éssers humans.
Em fa especialment il·lusió perquè és una iniciativa liderada per la meva parella i un grup d’amics i amigues que coneixen la meva tasca professional des d’una altra perspectiva: la més quotidiana. La que comparteixo dia a dia i en hores intempestives durant el nostre trajecte amb la R3 (Rodalies-RENFE) i la de la Rosa quan està a casa.
Amistats que s’han convertit en família i refugi. Que han conviscut i patit la meva indignació, preocupació, cansament, lluites, malestars… però també han vist créixer la meva passió, compromís, assoliment de fites… Sense tots ells i elles hagués estat molt complicat sostenir i conciliar alguns moments!
Són la xarxa invisible que m’empeny a continuar, que es deixa «liar», els incondicionals, els qui em miren amb orgull… Persones senzilles que em fan costat i m’acompanyen!
Doncs bé, el passat 14 de desembre em van preparar una gran sorpresa! Una notícia molt ben guardada durant mesos i gestionada en secret! Volen presentar la meva candidatura per a que m’atorguin la Creu de Sant Jordi!!! Em vaig quedar sense paraules!!!
Durant els darrers mesos han elaborat un document on es recull la meva trajectòria; també una carta de suport que pot signar qui ho consideri oportú i, han obert un mail rosacreudesantjordi@gmail.com on es poden enviar les cartes o altres iniciatives que em donin suport.
Em diuen que ja és època de recollir fruits… que reconegui el meu lideratge, compromís i esforç… potser sí… potser cal deixar de banda «la síndrome de la impostora» que tant ens persegueix a les dones i reivindicar-nos.
En tot cas, és ben cert que em faria especial il·lusió rebre una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya, el meu país!
En el marc de la Setmana de la Cooperació i la Solidaritat i en la 9a edició dels Dies Europeus de la Solidaritat Local #LocalSolidarityDays, l’Ajuntament de Centelles em va convidar a dirigir la Nit de la Solidaritat.
Un acte en què s’ha pogut presentar la Campanya Cor Blau de Nacions Unides. I on s’ha fet pública la contribució econòmica de l’Ajuntament de Centelles al Fons Fiduciari contra el Tràfic de Persones i així esdevenir el primer municipi que se suma a la iniciativa #MunicipisAmbCorBlau.
Hoy he compartido con las personas asistentes al curso «Evolución en el delito de la Trata de Seres Humanos» organizado por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), la visión desde la perspectiva del Estado y de las entidades asistenciales.
Tenemos el deber de compartir con el ámbito judicial cuál es la realidad y de qué forma se están garantizando los derechos a las víctimas de trata y de explotación. Intervenir desde el imaginario que se tiene sobre la asistencia que reciben, inevitablemente conduce al fracaso.
Todos los agentes implicados debemos garantizar que las víctimas han tenido acceso a todos los derechos que la amparan y tienen reconocidos. El ámbito judicial no debe centrarse únicamente en los derechos que se recogen en el Estatuto de la Víctima del Delito. Como dije durante la exposición y haciendo referencia a la pirámide de Maslow, mientras las víctimas no tengan cubiertos los derechos que les permite tener sus necesidades básicas cubiertas y muy especialmente, que sus familiares estén seguros y protegidos, difícilmente participarán de forma activa en el procedimiento judicial. Así que he apelado a la necesaria corresponsabilidad.
También he compartido la fragilidad y las pocas garantías que tienen las víctimas de tener acceso a sus derechos ante la falta de un modelo de intervención transdisciplinar similar al modelo Barnahus. Una intervención delegada a entidades sociales con estándares de servicios distintos, con una gestión económica compleja, con una importante movilidad de profesionales…
Seguridad y protección de las víctimas y de las profesionales, qué es una intervención exitosa, etc En definitiva, la sesión ha sido una oportunidad para acercar la realidad, nombrar los desafíos y ganar más compromiso institucional.
El blog de Rosa Cendón 
