“Catalunya necessita una estratègia pròpia per lluitar contra el Tràfic d’Éssers Humans”

Us comparteixo l’entrevista que m’han fet des de Xarxanet en motiu de les properes eleccions catalanes per tal de conèixer les propostes que des de SICAR cat hem adreçat als partits polítics.

Lluitar contra el tràfic durant la pandèmia i #TambeEsTrafic

He participat a la #laplaçadelsfuturs de Ràdio Municipal Terrassa de la mà d’en Siscu Baigès per parlar de l’impacte que ha tingut la pandèmia COVID-19 en el tràfic de persones i, més en concret, en les seves víctimes.

I també he compartit el treball conjunt que realitzo des de SICAR cat amb Proyecto ESPERANZA en relació al projecte #TambeEsTrafic #TambienEsTrata.

Vídeo “Drets i deures vers les víctimes i supervivents del tràfic de persones”

El 12/11/2020 vaig ser convidada pel DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials per compartir a través d’una conferència virtual el context actual del tràfic d’éssers humans, mostrar els reptes que presenta i les accions actuals i futures que es poden dur a terme per acabar amb aquesta problemàtica.

La ponència va donar a conèixer a tots els actors de l’àmbit d’afers socials els recursos i els mecanismes que hi ha a Catalunya amb l’objectiu de garantir l’exercici d’aquests drets a les víctimes del tràfic humà.

Podeu consultar el material emprat aquí

Tots i totes som consumidors d’esclavitud

Us comparteixo l’entrevista que m’han fet al Punt Avui

Sensibilización e Incidencia en Trata de Personas

El próximo 25/09/2018 estaré en Palma (Baleares). Hablaré sobre claves a tener en cuenta al desarrollar acciones de sensibilización e incidencia sobre la trata de personas.

¿Todo lo que hacemos está al servicio de las víctimas? ¿Trabajamos para la marca (nuestras organizaciones) o para la causa (personas destinatarias de nuestra misión)? ¿A quién ponemos en el centro de nuestras acciones #contralatrata?

20J: #somrefugi si construïm xarxes

Enguany he tingut l’oportunitat de ser juntament amb Kaissa Ould Braham, presentadora de l’acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Barcelona-Bcn Ciutat Refugi al Saló de Cent en motiu del 20 de juny-Dia Mundial de les Persones Refugiades. Un acte que reuneix a les entitats que participen en el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona i altres entitats que treballen pel benestar de les persones refugiades en la ciutat i representants de diverses administracions.

A banda de la lectura del manifest, la valentia de l’Alejandro Díaz regalant-nos el seu testimoni com a sol·licitant d’asil, les cançons del cor de dones del Lloc de la Dona, els parlaments… vull destacar un moment trencador en l’acte: la construcció d’una xarxa simbólica que apropi el treball de les entitats i l’administració; que ens permeti crear xarxes de solidaritat enfront les xarxes d’explotació; que generi sinergies en corresponsabilitat; que permeti reduir el temps de les administracions en benefici del temps de les persones…

Més info: Xarxes ciutadanes i entitats, protagonistes de la Barcelona acollidora

 

 

Asil i tràfic de persones a l’aeroport

Sovint quan parlem d’asil fem referència també al què passa en les nostres fronteres… però recordem que un aeroport és un espai fronterer? Un lloc on també es demana asil?

La gestió d’una sol.licitud de protecció internacional pot esdevenir una oportunitat per a la detecció d’indicis de tràfic de persones i d’aquesta forma, o bé prevenir una situació (abans que es produeixi la situació d’explotació una vegada aquesta persona entri en territori); o bé per tallar de soca-rel una possible situació d’esclavitud ja iniciada en el país d’origen i/o trànsit.

En aquest sentit, tant els agents del Cos Nacional de Policia de Frontera, com els advocats del torn d’ofici d’estrangeria que assisteixen a aquestes persones per assesssorar-les jurídicament mentre es formula la seva petició d’asil, són agents clau en la detecció. Però quins són els resultats d’aquesta tasca? En parlo a Cadena Ser @SERCatalunya aquí

Més info relacionada

Foto: TMB.cat

Prevención de la trata de seres humanos en el aire

En general, existe un imaginario sobre cómo son trasladadas las víctimas de trata de un país a otro o como son trasladadas dentro de su propio país. A menudo descartamos que se utilice la vía aérea con este fin y por ello no prestamos atención a posibles señales que podríamos observar y evitar así que alguien se convierta en esclava o esclavo.

Es una realidad creciente! La existencia de compañías “low cost” ha posibilitado que los tratantes realicen una pequeña inversión para garantizar que la “mercancía” que han comprado llegue a destino y empiece a generarles beneficios lo antes posible.

En este sentido ya hace tiempo que distintas compañías aéreas han empezado a entrenar a sus tripulaciones en la detección de posibles indicios de trata; han establecido protocolos de intervención y coordinación; han decidido incorporarlo en sus procedimientos de trabajo…

Desde SICAR cat hace tiempo que iniciamos esa línea de trabajo gracias a la inquietud de una donante que trabajaba en una compañía aérea y que planteó esta cuestión a sus superiores… un trabajo silencioso del que la compañía aérea en cuestión no quiere usar como estrategia de promoción ni presumir de su compromiso en la lucha #contralatrata.

En este sentido, estamos trabajando en la misma línea que la campaña #BeAwareOfTheSigns de la UNODC. Más info aquí

El papel de la abogacía en la detección y la defensa de las víctimas de trata

El próximo miércoles 13 de junio de 13 a 15 horas participaré en la mesa redonda “El papel de la abogacía en la detección y la defensa de las víctimas de trata con fines de explotación sexual” organizada por el Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona.

Entrevista complerta per al Documental “La meva pell”

En el marc de l’elaboració del documental “La meva pell” realitzat per SICOM i Entrepobles vam enregistrar una hora d’entrevista sobre la situació de les dones i nenes traficades per a la seva explotació.

Un molt bon guió d’entrevista atès que aborda aquest fenomen tan polièdric des de totes les seves perspectives.

“La meva pell” reflexiona sobre la migració. És el relat de vuit dones valentes amb arrels, identitats, orígens i sabers diferents. Dones que han viscut l’experiència del procés migratori en primera persona. Dones que han deixat el seu país buscant un futur a Europa i que, moltes d’elles, encara l’estan buscant a causa dels incompliments dels Estats membres de la UE en un mar de “fronteres invisibles”. Posa el focus en l’acollida des del punt de vista de les dona com a supervivent d’una doble discriminació, com a migrant i com a dona.